Bandera

Aquí tenim la bandera del nostre país: Laicos.

Creem un país. Activitat 3.

On viurem

La ciutat on viurem és un dels nuclis urbans més importants del país. Se situa just a la frontera entre el desert d’Aràbia i la selva asiàtica, a l’altura del centre del país. Serà la capital del país, ja que és on es troba la residència del fundador i actual president del país.
Donat que és un nucli urbà bastant important, doncs és un lloc ric en infraestructures socials, tals com escoles públiques, hospitals, centres d’acollida, orfenats, centres psiquiàtrics i geriàtrics... Fins i tot disposem d’una presó, la més gran de l’estat, tot i que està als afores.
Un altre aspecte important és el fet de que hi tenim la seu dels jutjats estatals.
A part d’infraestructures públiques, també s’hi han establert empreses privades, algunes multi nacionals energètiques i industrials tèxtils sobretot.
Els edificis són majoritàriament grups de pisos de mitjana alçada (unes 4 plantes), empreses i oficines tot i que poques són seus hi ha diverses filials de moltes multi nacionals.
A part de la zona més empresarial a la part centre de la ciutat també disposa d’una zona residencial més apartada on predominen habitatges unifamiliars, sovint adossats.
Cal fer esment del fet que tots els edificis, o gairebé tots, han d’estar dissenyats per ser capaços de suportar un sisme de grau mitjà-alt, ja que ens trobem en una zona molt propensa a patir tals accidents naturals.

Els recursos naturals són abundants, donat que ens trobem en una país relativament verge, per tant, zones com la selva presenten gran quantitat de recursos com fusta o els animals per a l’àmbit rural. També disposem de grans extensions amb conreus com l’arròs, la patata, el blat, etc. A la zona més muntanyosa, hi localitzem espontànies mines de ferro, coure i en molt poca proporció, algunes de plata.
La majoria de la població treballa al camp de conreu ja que al ser un país amb tanta extensió, cultivem més del que necessitem i després ho exportem a l'estranger.

La història del nostre país no és molt extensa ja que nosaltres en som els fundadors. Però amb els vint anys que fa que el vam fundar han passat moltes coses, com per exemple que cada cinc anys hi ha votacions per el govern. El primer governant va ser un de nosaltres, el president Manu Caldas. Va ser qui, a part de dirigir el país, es va involucrar en l’economia i amb la relació del nostre país amb els altres països.
Al estar en una zona on sovint hi ha accidents naturals, hem sofert bastants terratrèmols. El pitjor va ser fa 18 anys. Tot just havíem començat a construir els grans edificis d’oficines que tenim quan hi va haver el desastre. Vam tenir sort ja que no tots els edificis van caure però vam haver de lamentar 6 morts dels obrers que estaven treballant en el moment del sisme.

Creem un país. Activitat 4.

Organització política

La idea d’haver de se acceptats per la ONU ens ha fet pensar que el nostre país ha de vetllar per els seus ciutadans i donar-los-hi el dret de decidir qui els governa, per tant el nostre país té un règim democràtic, una república en la qual, cada 5 anys, el nostre president/a i el vicepresident/a, és votat/ada per el poble. Però com a totes les democràcies hi ha inconvenients, per exemple la participació. En la democràcia és molt difícil aconseguir que tothom vagi a votar i que tothom estigui d'acord amb el que surt elegit com a president. És per això que el que surt elegit és perquè l'ha votat la majoria, per tant, és un dels sistemes polítics que atorga més poder al poble.

La participació dels ciutadans en la política afavoreix la seva autonomia i l'estat els ajuda a complir les seves expectatives. Tenim una activa política fiscal centrada en la comoditat dels ciutadans i en el fomentar la natalitat.

Al ser un país de superfície important es divideix en regions o comunitats autònomes. Concretament en dues separades per una línia vertical. Cada comunitat té una capital on hi ha un govern propi. Hi ha comunitats perquè d'aquesta manera és més fàcil d'organitzar el país.

En un principi els impostos eren regulats perquè la gent necessitava bastants diners per construir l’habitatge, però actualment els impostos són relativament alts, per assegurar un bon nivell de vida, i comoditats extra a les famílies amb fills. És una política inspirada en els països nòrdics. La nostra moneda és equivalent a l’euro ja que les monedes dels nostres voltants són totes diferents i el que vol el nostre país és tenir una moneda equivalent als països més desenvolupats.

Com en el govern Espanyol, hi ha conselleries, de Salut, d’Economia on l’expresident Manu Caldes n’és el conseller, d’ensenyament i la d’afers socials i ciutadania. Com és lògic també és necessària una autoritat que eviti robatoris, crims i atrapi als criminals. Tot i així, al ser un país sense gaire antiguitat encara no hi ha molta activitat criminal.

El poder que governa el nostre país és legítim i s’ha legitimat legalment. Els nostres ciutadans han acceptat les lleis perquè s’han creat racionalment i pensant amb el bé comú.

Situació actual d'Egipte

M'agradaria que us quedéssiu amb aquesta frase:
Desde hace 30 años Egipto padece una férrea dictadura del hasta hace días presidente Hosni Mubarak, y al final ha sido el propio pueblo egipcio quien ha dicho: ¡Basta!

Jo us vull demanar que us llegiu aquesta notícia sobre el que està passant a Egipte, Argèlia, Túnez i em digueu si és o no és justificable la revolta que diu el poble.

Enllaç a la notícia.