L'Economia

El nostre objectiu és una gran expansió econòmica del país.

Partidaris del liberalisme econòmic, la presència del estat en el mercat , tal com deia Adam Smith, serà mínima.

Creiem que per el bon funcionament del mercat, cal deixar-lo al seu aire i intervenir només en casos de risc de decreixement.

La nostra política fiscal, jugarà amb les polítiques expansives i restrictives, tot evitan la inflació dels preus. Amb aquestes dos polítiques podruirem un creixement constant, sense altibaixos exagerats, tot i que només seràn utilitzades, com ja em dit, quan hi hagi risc de decreixement.

Tot i això sempre tindrem en ment la postura d'uns alts impostos directes i, sempre que sigui possible, baixos impostos indirectes, provocant el consum i a la seva vegada, poder garantir uns bons serveis públics.

També disposem d'una política contra l'atur, si en algún moment no el podem evitar. Seguint el cami del liberalisme econòmic, enlloc d'entrar en el mercat llençant subvencions a les empreses, nosaltres organitzariem diversos mètodes per combatir-lo, creant llocs de treball. Posarem a disposició el servei per trobar de nou feina, el més ràpidament possible.

Els únics que rebràn subvencions seran: jubilats, persones en atur, persones amb alguna discapacitat que impedeixi treballar, families nombroses i la gent que participi en la natalitat del país.

Al ser un país en expansió, la necessitat de natalitat farà que "premiem" a les parelles que decideixin tenir fills, i a les families nombroses, tot seguint la politica dels països nòrdics.

Creem un país. Activitat 6.

La Justícia.

La nostra justícia es basa, lògicament, en el fet de tractar a cada habitant del nostre país de manera totalment imparcial.

Una justícia "justa", mai més ben dit, és el factor que fa augmentar la confiança per part dels habitants en el poder jurídic. La nostra societat creu que aquesta és la millor manera per fer-lo funcionar.

Tant el seguiment de les pautes que marquen els articles de la nostra constitució, com la "imposició" dels Drets Humans, seran irrefutables, conduint l'ètica i la moral dels ciutadans, per el millor camí possible.

Desde un principi, tota persona tindrà uns drets pel sol fet de nèixer, els quals seran respectats en tot moment.

La justicia és un valor més, però aquest és el més important per complir les normes.

No només en l'ambit jurídic, partidaris de la justicia social, lluitarem per els mes desfavorits, creant proteccions per aquests. A diferència de la justícia jurídica, la justícia social ha de desenvenar-se els ulls per poder veure la realitat, per la qual lluitarem perque sigui la millor possible.

En el camp de la legitimitat, la qual garanteix que la nostra institució té el dret a exercir el poder que l'hi ha estat otorgat. Aquesta legitimitat que té el nostre poble envers nosaltres, mostra una conformitat devant del nostre mandat i a la nostra justícia. Per cumplir la legitimitat cal que tota la nostra constitucio sigui justa, vàlida i eficaç.

Creem un país. Activitat 9.

La utopia



El nostre estat perfecte, que lògicament és un estat impossible d'aconseguir, és un estat sense racisme, ni diferències de gènere. Un territori sense catàstrofes naturals. Un país on la gent tingués confiança amb la gent del seu voltant i que al marxar de casa es pogués deixar la porta oberta.

Ens agradaria tenir un país que no tingués enemics i una bona relació amb tots els altres

països, desenvolupats i no tan desenvolupats. Fent referència a l'economia, al nostre país no hi hauria una diferència brutal entre els més ric i el més pobre, intentaríem fer que no hi hagués pobresa i que si per qualsevol motiu haguéssim de quedar incomunicats amb l'estranger que poguéssim ser autosuficients. En un país perfecte no hi hauria atur i tothom tindria feina.

La democràcia com a tal ja sembla que sigui utòpica ja que en teoria el poder el té el poble, però com va dir Schumpeter el poder no el té el poble sinó que el poder el té el govern volgut pel poble. Per tant per un estat utòpic podríem demanar una democràcia sense queixes on tohom participés en el poder polític i siguessin comprensius encara que no estiguessin d'acord amb les decisions del goven central.

Creem un país. Activitat 8

Cultura.
La cultura és un aspecte imprescindible per poder formar un país decentment desenvolupat, ja que l'alt índex d'analfabetisme és un dels causants i agreujants del subdesenvolupament. Així doncs, hem decidit augmentar el nombre d'infraestructures destinades a la cultura, tals com escoles, biblioteques, teatres, cinemes...
Un altre aspecte a tenir en compte és la promoció de la llengua autòctona per fer-ne la llengua primària al país, però, a part, també fomentarem el plurilingüisme i la influència estrangera, evitant al màxim les pèrdues de cultura pròpia, però.
El pilar central de tota cultura és l'educació, així doncs, l'escolarització serà obligada dels 3 als 16 anys, o el que equivaldria a de P-3 a 4t d'ESO. El sistema d'ensenyament serà semblant al dels països nòrdics, ja que considerem que són un bon exemple de país en tots els sentits, però sobretot en educació, amb un ensenyament educatiu i alhora disciplinari però sense recórrer a la coacció.
Un cop acabat l'ensenyament obligatori, oferim gran varietat de recursos tals com batxillerats, cicles de grau mitjà-alt i posteriorment universitats especialitzades en branques específiques.
La majoria d'escoles i universitats són públiques, amb la qual cosa l'aportació econòmica de la família és molt petita, però també s'hi han establert empreses educatives privades, on l'educació sol ser més especialitzada a cada alumne.
Tot i així, una escola pública mai imposarà la seva ideologia, però en les universitats sí que és possible que un professor expliqui basant-se en la seva postura ideològica.

Creem un país. Activitat 1

Arribem al nostre nou país.

Abat Francesc el Pacificador, gran cap de l’exèrcit més poderós del món actual, es decideix a iniciar un periple a través de l’Orient Pròxim fins les portes de Xina. La finalitat d’aquest viatge no és el simple fet de conquerir, sinó el de solucionar els múltiples problemes socials i polítics que assetgen gran part del continent. De camí cap allà, ens topem amb una gran extensió verge prop de la Índia.
És una regió inexplorada, completament diferent al país del qual provenim, així que se’ns acut fundar una nova organització social-política. És a així com decidim crear un nou país, el país perfecte, dins uns barems estandaritzats.

Creem un país. Activitat 2

Com és el nostre país?

Laicos, el nostre país, és una regió situada al nord de la Índia, just al sud-oest de la gran serralada del Himalaya. Té una superfície d'uns aproximats 250.000 km2. La part més oriental es veu afectada per l'accidentalitat del Himalaya, mentre que la part més occidental pertany a l'enorme desert d'Aràbia. Es tracta d'un país molt fronterer amb tothom: amb la Xina a la part nord-oriental, amb la Índia pel sud, amb Afganistan i Pakistan per l'oest i amb Tadjikistan a la part més nord-occidental. També té influència de dos grans fronteres naturals, com són l'Himalaya i el desert d'Aràbia.
El clima del país és molt variable depenent de la zona on ens trobem. A la part oriental, té un clima propi dels deserts. Als peus de la serralada del Himalaya, sol haver-hi neu perpètua i un fred intens a l'hivern i un estiu bastant suau. A la zona selvàtica, degut a l'intensa humitat, els estius són molt calorosos i pesats, mentre que a l'hivern, tot i que segueix fent bastant calor, les temperatures tendeixen a disminuir bastant.
Aquest país està inclòs en la ecozona Indomalaya, juntament amb la zona del desert, on la fauna i flora no és gaire abundant. Així doncs, més a l'est del país, assetjada pel vulcanisme i les zones de selva frondosa, hi trobem animals com el tigre, el paó, el lleó asiàtic o el voltor bengalí.

El nostre país té capacitat per a bastants habitants, però donat que té una densitat de població bastant petita, calculem que en el nostre hi deu haver prop d'uns 2 milions d'habitants. La població se sol concentrar en els nuclis urbans, els quals es localitzen a la zona compresa entre l'Himalaya i la selva asiàtica, on el clima és més favorable. En aquestes regions, la densitat de població pot assolir xifres de fins a 100 hab/km2. Als afores de les grans ciutats, predominen els petits pobles rurals, on la població a dures penes arriba a 20 hab/ km2. L'esperança de vida, donat que es tracta d'un país nou i encara els habitants s'han d'habituar a l'estil de vida i als afers físics del país, no és tan elevada com a la majoria de països de occidentals. Es pot considerar que oscil·la entre 60 i 70 anys.

(Annex 1)

Segons el gràfic de població, podem observar com la majoria de la població està compresa entre els 30 i els 45-50 anys, amb la qual cosa no és gent gaire vella però tampoc és jove, i donat que la població jove és escassa, doncs això vols dir que d’aquí a poc temps la població esdevindrà molt vella, la qual cosa suposarà una gran càrrega social ja que la majoria de la població no treballarà i per tant, la població activa haurà de pagar més impostos per ajudar a la gent gran. També podem observar variabilitats entre homes i dones, per exemple, el percentatge de gent molt vella (més de 80 anys) és considerablement major en les dones que en els homes. Tot i això, en el grup d’edat entre 19 i 45 anys, hi ha un descens de la població degut a la baixa, però present, mortalitat de dones durant el part.