Filosofia, una ciència de segon nivell.
La inteligencia d'una persona mai es pot jutjar, mai s'acaba de conèixer a una persona.
domingo, 29 de mayo de 2011
Definint l'ésser humà. Video-creació
Definint l'ésser humà. Comentari del segon text
<< Imagineu ara que un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix; serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme “camp d'extermini”, i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons. Häftling: he après que jo sóc un Häftling. El meu nom és 174.517; ens han batejat, portarem mentre visquem la marca tatuada al braç esquerre. [...] Avui és diumenge feiner, Arbeitssonntag: es treballa fins a la una, després es torna al camp per a la dutxa, l'afaitat i la revista general de ronya i de polls, i la fàbrica, misteriosament, tots hem sabut que la selecció serà avui. La notícia ha arribat, com sempre, envoltada d'una aurèola de detalls contradictoris i confusos: aquest mateix matí hi ha hagut selecció a la infermeria; el percentatge ha estat del set per cent del total, dels trenta, dels cinquanta per cent dels malalts. A Birkenau la xemeneia del Crematori fa deu dies que fumeja. S'ha de fer lloc per a un enorme transport que ha d'arribar del gusto de Posen. Els joves diuen als joves que seran triats tots els vells. Els sans diuen als sans que seran triats tots els malalts. En quedaran exclosos els especialistes. En quedaran exclosos els jueus alemanys. En quedaran exclosos els Números baixos. Et triaran a tu. M'exclouran a mi. [...] Sembla que tot vagi com cada dia, la xemeneia de les cuines fumeja com de costum, ja comença el repartiment de la sopa. Però després s'ha sentit la campana, i aleshores s'ha entès que ara va de debò. Perquè aquesta campana sona sempre a l'alba, i aleshores és el toc de diana, però quan sona a mitja jornada vol dir “Blocksperre”, tancament al barracó, i això succeeix quan hi ha selecció, perquè ningú no se'n sostregui, i quan els seleccionats marxen cap a la cambra de gas, perquè ningú no els vegi marxar.>>
Aquest text està clar que parla sobre un camp d'extermini alemany. Comença parlant sobre com, de cop i volta van arribar els soldats a casa seva i se li van endur tot, els mobles, la roba. També li roben les coses no materials com els costums i fins i tot la dignitat. Li han arrebatat més d'un dels drets principals que té tothom: el dret a viure dignament, el dret a tenir una família, el dret a expressar-se, el dret a ser posseir alguna cosa. Fins i tot li han canviat el nom ara el seu nom és 174.517. Acaben de fer-lo esclau.
En el camp hi ha una sospita de que avui hi haurà selecció. Tothom discuteix qui marxarà, els joves diuen que marxaran els vells, i els sans diuen que marxaran els malalts. Quan diuen que marxaran no es refereixen a marxar del camp sinó a marxar cap a la “dutxa” de gas. Només se salva la gent que pot treballar, és a dir, els que no estan malalts. L'única gent gran que no fan marxar són els especialistes perquè són útils.
Una pregunta que em faig jo és que si en aquella època la gent dels altres països i del propi país sabia realment què hi havia aquests camps. Per exemple als alemanys, si no ho veien significava que no hi era i per tant els seu país seguia sent el millor?
Definint l'ésser humà. Comentari del primer text
<< Si la consciencia desaparece, no podemos ver el mundo, este deja de ser percibido, por lo tanto, de ser posible. Lo que es real, está producido por la consciencia, dicen los filósofos idealistas: no existe realidad, gente que viene y va, flores en un jarrón, paisajes, movimientos de persona, no hay rostros ni identidades, figuras ni palabras, sin la consciencia que hace advenir todo ello al ser. El fin de la consciencia es el fin del mundo, que es mi representación. Ahora bien, mi representación es posible únicamente por la consciencia que formula lo real. Solo veo lo que ella muestra, sin ella nada soy. El desmayo, la pérdida de consciencia, es la experimentación por parte de un individuo de la desaparición momentánea del mundo – de uno mismo en el mundo y del mundo realizado por cada uno.
El trabajo de la conciencia supone una dialéctica (un movimiento) del ser y de la nada: allí donde ella dirige su luz, un objeto surge al ser. En cambio, todo lo que no es ese objeto, se encuentra sumido en la nada: cuando miro una cara, no veo más que una cara, mi consciencia me la presenta en la mente para construir su imagen. Y todo lo que no entra en la elaboración de esta realidad retrocede, desaparece en un no-ser. La consciencia es siempre consciencia de algo, no puede permanecer el objeto – salvo en el desmayo, el sueño o la muerte.
Por otra parte, la consciencia es igualmente la facultad de representarse a si mismo, de hacerse una imagen de si. Si ella permite ser al mundo, también permite a cada uno para sí: soy lo que mi consciencia me permite saber de mí.
No hay construcción del yo sin el trabajo de una conciencia clara: el autista profundo (una persona que vive sin relación con el mundo, separado de los otros y de lo real) no puede construirse una imagen de ellos, no puede saber quién es. Él es para él mismo como un individuo espera si en los sueño en la muerte: plenamente ignorante, completamente desconocido. [...] La conciencia es igualmente el instrumento de un otro conocimiento de si, una facultad útil en la creación de su propio retrato psicológico. Quién soy yo realmente ? Cual es mi identidad ? A que se parece mi autentica personalidad? Qué es lo que hace de mí un sujeto singular, distinto de a totalidad de los otros seres humanos?>>
En aquest text, bàsicament, ens diu que la consciència és una qualitat que tenim els humans i que és totalment necessària, La consciència és com els nostres ulls per veure i percebre el que és real, tot el que ens envolta. Ens posa l'exemple d'algú que es desmaia ja que quan això passa deixa de percebre el que té al voltant i es queda “dormint”, perd la consciència. Diu que la consciència és sempre consciència d'alguna cosa i no pot viure sense l'objecte.
·Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat humana, en un principi, és considerada el valor que li donem al fet de ser éssers humans, donant respecte i dret a la vida humana i a la que aquesta comporta. Aquí és quan entrem en la diferència entre els humans i la resta d'éssers vius: l'espècie humana és l'única que pot donar aquest valor de respecte i dret a la vida i a les diferents coses que l'envolten.
·Pensa en situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna:
La dignitat és el valor que li donem al simple fet de ser un ésser humà, sense importar la nostra vida social i material. Tot i així hi han certs moments on la dignitat no es té en compte, tant per part d'un mateix, com pels altres.
Actualment, però, una vida digna és una en la qual els aliments, els estudis, l'habitatge i el treball són presents, per tant, avui en dia, una immensa part de la població mundial pateix la falta de dignitat humana. Són persones les quals no tenen aliments, ni estudis i un habitatge en pèssimes condicions. Això s'associa als països del tercer món, però la indignitat també és present en els països desenvolupats. Un clar exemple són els "homeless", que viuen enmig del carrer, amb dificultats pels aliments, i sense estudis ni treball.
Amb un gir de 180º podem veure les persones les quals han pogut tindre més sort, gaudint d'una vida digne. Persones que han pogut estudiar i aconseguir feina, tenint un habitatge en condicions, i sense patir pel menjar. Tot i així, si de debò volem potenciar la vida digna, tenim que anar des-fent aquestes grans diferències i igualar la humanitat.
sábado, 28 de mayo de 2011
Definint l'ésser humà. Què volem dir quan afirmem que som animals racionals.
Volem dir que som els únics animals capaços de dirigir el propi comportament. Som els únics animals que no sempre actuem per instint i que podem mantenir la ment freda. Som l'única espècie animal que és capaç de fer-nos preguntes sobre nosaltres mateixos i que coneguem també som l'única espècie que té consciència de que hi ha alguna cosa després de la mort.
Definint l'ésser humà. Pensa en comportaments d'animals que els facin semblar humans.
Encara que podem ser simples i pensar que comportaments com el simple fet de menjar, créixer i fer les nostres necessitats jo vull anar més enllà, és a dir, anem a veure quina capacitat tenen els animals a semblar-se al nosaltres. Hi ha un tipus de comportament que és igual en els animals que en els humans, és l'instint. Al actuar per instint, com per exemple davant d'alguna cosa que cremi, els dos farem el mateix, apartar la mà. En això vull dir que l'instint és igual en tots els éssers vius.
Un estudi sobre una ximpanzé anomenada Washoe, que era una ximpanzé de la NASA, que consistia en introduir els ximpanzés on es parlés amb l'idioma dels símbols. Era molt diferent del que s'havia fet fins ara que amb sis anys només havien aconseguit que els micos fonessin quatre paraules. La Washoe va aprendre l'idioma dels símbols i al tenir cries a dues els hi van ensenyar els humans però a una cria exclusivament li va ensenyar l'idioma dels símbols la seva mare fins a un nivell molt avançat. Es va veure que podien construir frases i comunicar-se amb els humans i entre ells amb aquest idioma. Més tard es va veure que eren capaços de mentir quan un dels fills va fer creure a la mare que el seu germà l'havia pegat.
Amb això vull dir que hi ha molts comportaments animals semblants als nostres fins i tot el de comunicar-se.
Per veure la rapidesa dels monos respecte als humans cliqueu aquí.
Per veure el vídeo de la ximpanzé Washoe cliqueu aquí.