Definint l'ésser humà. Comentari del segon text

<< Imagineu ara que un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix; serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme “camp d'extermini”, i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons. Häftling: he après que jo sóc un Häftling. El meu nom és 174.517; ens han batejat, portarem mentre visquem la marca tatuada al braç esquerre. [...] Avui és diumenge feiner, Arbeitssonntag: es treballa fins a la una, després es torna al camp per a la dutxa, l'afaitat i la revista general de ronya i de polls, i la fàbrica, misteriosament, tots hem sabut que la selecció serà avui. La notícia ha arribat, com sempre, envoltada d'una aurèola de detalls contradictoris i confusos: aquest mateix matí hi ha hagut selecció a la infermeria; el percentatge ha estat del set per cent del total, dels trenta, dels cinquanta per cent dels malalts. A Birkenau la xemeneia del Crematori fa deu dies que fumeja. S'ha de fer lloc per a un enorme transport que ha d'arribar del gusto de Posen. Els joves diuen als joves que seran triats tots els vells. Els sans diuen als sans que seran triats tots els malalts. En quedaran exclosos els especialistes. En quedaran exclosos els jueus alemanys. En quedaran exclosos els Números baixos. Et triaran a tu. M'exclouran a mi. [...] Sembla que tot vagi com cada dia, la xemeneia de les cuines fumeja com de costum, ja comença el repartiment de la sopa. Però després s'ha sentit la campana, i aleshores s'ha entès que ara va de debò. Perquè aquesta campana sona sempre a l'alba, i aleshores és el toc de diana, però quan sona a mitja jornada vol dir “Blocksperre”, tancament al barracó, i això succeeix quan hi ha selecció, perquè ningú no se'n sostregui, i quan els seleccionats marxen cap a la cambra de gas, perquè ningú no els vegi marxar.>>

Aquest text està clar que parla sobre un camp d'extermini alemany. Comença parlant sobre com, de cop i volta van arribar els soldats a casa seva i se li van endur tot, els mobles, la roba. També li roben les coses no materials com els costums i fins i tot la dignitat. Li han arrebatat més d'un dels drets principals que té tothom: el dret a viure dignament, el dret a tenir una família, el dret a expressar-se, el dret a ser posseir alguna cosa. Fins i tot li han canviat el nom ara el seu nom és 174.517. Acaben de fer-lo esclau.

En el camp hi ha una sospita de que avui hi haurà selecció. Tothom discuteix qui marxarà, els joves diuen que marxaran els vells, i els sans diuen que marxaran els malalts. Quan diuen que marxaran no es refereixen a marxar del camp sinó a marxar cap a la “dutxa” de gas. Només se salva la gent que pot treballar, és a dir, els que no estan malalts. L'única gent gran que no fan marxar són els especialistes perquè són útils.

Una pregunta que em faig jo és que si en aquella època la gent dels altres països i del propi país sabia realment què hi havia aquests camps. Per exemple als alemanys, si no ho veien significava que no hi era i per tant els seu país seguia sent el millor?