Definint l'ésser humà. Video-creació

Aquí tenim la nostre video-creació en la que expliquem la història d'una persona que té síndrome de Down i explica des del seu punt de vista totes les seves vivències durant la vida. Al final de tot hi posem un vídeo en el que surt en Sigmund Freud i explica què és per ell una persona sana , madura i integrada en la societat.

Definint l'ésser humà. Comentari del segon text

<< Imagineu ara que un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix; serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme “camp d'extermini”, i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons. Häftling: he après que jo sóc un Häftling. El meu nom és 174.517; ens han batejat, portarem mentre visquem la marca tatuada al braç esquerre. [...] Avui és diumenge feiner, Arbeitssonntag: es treballa fins a la una, després es torna al camp per a la dutxa, l'afaitat i la revista general de ronya i de polls, i la fàbrica, misteriosament, tots hem sabut que la selecció serà avui. La notícia ha arribat, com sempre, envoltada d'una aurèola de detalls contradictoris i confusos: aquest mateix matí hi ha hagut selecció a la infermeria; el percentatge ha estat del set per cent del total, dels trenta, dels cinquanta per cent dels malalts. A Birkenau la xemeneia del Crematori fa deu dies que fumeja. S'ha de fer lloc per a un enorme transport que ha d'arribar del gusto de Posen. Els joves diuen als joves que seran triats tots els vells. Els sans diuen als sans que seran triats tots els malalts. En quedaran exclosos els especialistes. En quedaran exclosos els jueus alemanys. En quedaran exclosos els Números baixos. Et triaran a tu. M'exclouran a mi. [...] Sembla que tot vagi com cada dia, la xemeneia de les cuines fumeja com de costum, ja comença el repartiment de la sopa. Però després s'ha sentit la campana, i aleshores s'ha entès que ara va de debò. Perquè aquesta campana sona sempre a l'alba, i aleshores és el toc de diana, però quan sona a mitja jornada vol dir “Blocksperre”, tancament al barracó, i això succeeix quan hi ha selecció, perquè ningú no se'n sostregui, i quan els seleccionats marxen cap a la cambra de gas, perquè ningú no els vegi marxar.>>

Aquest text està clar que parla sobre un camp d'extermini alemany. Comença parlant sobre com, de cop i volta van arribar els soldats a casa seva i se li van endur tot, els mobles, la roba. També li roben les coses no materials com els costums i fins i tot la dignitat. Li han arrebatat més d'un dels drets principals que té tothom: el dret a viure dignament, el dret a tenir una família, el dret a expressar-se, el dret a ser posseir alguna cosa. Fins i tot li han canviat el nom ara el seu nom és 174.517. Acaben de fer-lo esclau.

En el camp hi ha una sospita de que avui hi haurà selecció. Tothom discuteix qui marxarà, els joves diuen que marxaran els vells, i els sans diuen que marxaran els malalts. Quan diuen que marxaran no es refereixen a marxar del camp sinó a marxar cap a la “dutxa” de gas. Només se salva la gent que pot treballar, és a dir, els que no estan malalts. L'única gent gran que no fan marxar són els especialistes perquè són útils.

Una pregunta que em faig jo és que si en aquella època la gent dels altres països i del propi país sabia realment què hi havia aquests camps. Per exemple als alemanys, si no ho veien significava que no hi era i per tant els seu país seguia sent el millor?

Definint l'ésser humà. Comentari del primer text

<< Si la consciencia desaparece, no podemos ver el mundo, este deja de ser percibido, por lo tanto, de ser posible. Lo que es real, está producido por la consciencia, dicen los filósofos idealistas: no existe realidad, gente que viene y va, flores en un jarrón, paisajes, movimientos de persona, no hay rostros ni identidades, figuras ni palabras, sin la consciencia que hace advenir todo ello al ser. El fin de la consciencia es el fin del mundo, que es mi representación. Ahora bien, mi representación es posible únicamente por la consciencia que formula lo real. Solo veo lo que ella muestra, sin ella nada soy. El desmayo, la pérdida de consciencia, es la experimentación por parte de un individuo de la desaparición momentánea del mundo – de uno mismo en el mundo y del mundo realizado por cada uno.

El trabajo de la conciencia supone una dialéctica (un movimiento) del ser y de la nada: allí donde ella dirige su luz, un objeto surge al ser. En cambio, todo lo que no es ese objeto, se encuentra sumido en la nada: cuando miro una cara, no veo más que una cara, mi consciencia me la presenta en la mente para construir su imagen. Y todo lo que no entra en la elaboración de esta realidad retrocede, desaparece en un no-ser. La consciencia es siempre consciencia de algo, no puede permanecer el objeto – salvo en el desmayo, el sueño o la muerte.

Por otra parte, la consciencia es igualmente la facultad de representarse a si mismo, de hacerse una imagen de si. Si ella permite ser al mundo, también permite a cada uno para sí: soy lo que mi consciencia me permite saber de mí.

No hay construcción del yo sin el trabajo de una conciencia clara: el autista profundo (una persona que vive sin relación con el mundo, separado de los otros y de lo real) no puede construirse una imagen de ellos, no puede saber quién es. Él es para él mismo como un individuo espera si en los sueño en la muerte: plenamente ignorante, completamente desconocido. [...] La conciencia es igualmente el instrumento de un otro conocimiento de si, una facultad útil en la creación de su propio retrato psicológico. Quién soy yo realmente ? Cual es mi identidad ? A que se parece mi autentica personalidad? Qué es lo que hace de mí un sujeto singular, distinto de a totalidad de los otros seres humanos?>>

En aquest text, bàsicament, ens diu que la consciència és una qualitat que tenim els humans i que és totalment necessària, La consciència és com els nostres ulls per veure i percebre el que és real, tot el que ens envolta. Ens posa l'exemple d'algú que es desmaia ja que quan això passa deixa de percebre el que té al voltant i es queda “dormint”, perd la consciència. Diu que la consciència és sempre consciència d'alguna cosa i no pot viure sense l'objecte.

·Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?

La dignitat humana, en un principi, és considerada el valor que li donem al fet de ser éssers humans, donant respecte i dret a la vida humana i a la que aquesta comporta. Aquí és quan entrem en la diferència entre els humans i la resta d'éssers vius: l'espècie humana és l'única que pot donar aquest valor de respecte i dret a la vida i a les diferents coses que l'envolten.

·Pensa en situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna:

La dignitat humana sempre és un valor que sempre s'ha de donar per suposat, potenciant la vida digna.
La dignitat és el valor que li donem al simple fet de ser un ésser humà, sense importar la nostra vida social i material. Tot i així hi han certs moments on la dignitat no es té en compte, tant per part d'un mateix, com pels altres.
Actualment, però, una vida digna és una en la qual els aliments, els estudis, l'habitatge i el treball són presents, per tant, avui en dia, una immensa part de la població mundial pateix la falta de dignitat humana. Són persones les quals no tenen aliments, ni estudis i un habitatge en pèssimes condicions. Això s'associa als països del tercer món, però la indignitat també és present en els països desenvolupats. Un clar exemple són els "homeless", que viuen enmig del carrer, amb dificultats pels aliments, i sense estudis ni treball.
Amb un gir de 180º podem veure les persones les quals han pogut tindre més sort, gaudint d'una vida digne. Persones que han pogut estudiar i aconseguir feina, tenint un habitatge en condicions, i sense patir pel menjar. Tot i així, si de debò volem potenciar la vida digna, tenim que anar des-fent aquestes grans diferències i igualar la humanitat.

Definint l'ésser humà. Què volem dir quan afirmem que som animals racionals.

Volem dir que som els únics animals capaços de dirigir el propi comportament. Som els únics animals que no sempre actuem per instint i que podem mantenir la ment freda. Som l'única espècie animal que és capaç de fer-nos preguntes sobre nosaltres mateixos i que coneguem també som l'única espècie que té consciència de que hi ha alguna cosa després de la mort.

Definint l'ésser humà. Pensa en comportaments d'animals que els facin semblar humans.

Encara que podem ser simples i pensar que comportaments com el simple fet de menjar, créixer i fer les nostres necessitats jo vull anar més enllà, és a dir, anem a veure quina capacitat tenen els animals a semblar-se al nosaltres. Hi ha un tipus de comportament que és igual en els animals que en els humans, és l'instint. Al actuar per instint, com per exemple davant d'alguna cosa que cremi, els dos farem el mateix, apartar la mà. En això vull dir que l'instint és igual en tots els éssers vius.

Un estudi sobre una ximpanzé anomenada Washoe, que era una ximpanzé de la NASA, que consistia en introduir els ximpanzés on es parlés amb l'idioma dels símbols. Era molt diferent del que s'havia fet fins ara que amb sis anys només havien aconseguit que els micos fonessin quatre paraules. La Washoe va aprendre l'idioma dels símbols i al tenir cries a dues els hi van ensenyar els humans però a una cria exclusivament li va ensenyar l'idioma dels símbols la seva mare fins a un nivell molt avançat. Es va veure que podien construir frases i comunicar-se amb els humans i entre ells amb aquest idioma. Més tard es va veure que eren capaços de mentir quan un dels fills va fer creure a la mare que el seu germà l'havia pegat.

Amb això vull dir que hi ha molts comportaments animals semblants als nostres fins i tot el de comunicar-se.

Per veure la rapidesa dels monos respecte als humans cliqueu aquí.

Per veure el vídeo de la ximpanzé Washoe cliqueu aquí.

Definint l'ésser humà. Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.

• La por n’és un clar exemple ja que quan un animal o nosaltres mateixos quan tenim por, les principals coses que fem són les mateixes. Buscar a un lloc per tal de sentir-te segur i amagar-te.

• La gana és una altra prova de que som animals per el fet de que un animal quan te gana fa el que sigui per menjar: mata, roba... i que per tant som com ells.

• L'instint de supervivència

• Relacionar-nos: Tot animal té que relacionar-se per tal de no quedar sol i marginat. Així doncs, som capaços de relacionar-nos tant ells com nosaltres, els humans.

• O el simple fet de que la espècie es reprodueixi i no s’extingeixi. I que per tant ens fa ser com ells.

  
  

  Pau Garcia

Definint l'ésser humà. Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?

Principalment crec que l’ésser humà es diferencia de la resta dels animals ja que té una capacitat molt més desenvolupada que els altres. Aquesta capacitat es la intel·ligència. Aquesta, fa que siguem com som, fem el que fem i aconseguim el que hem aconseguit. Per això i diem que un animal qualsevol, a no ser que sigui l’ésser humà, no pot fer moltes de les coses que fem nosaltres com en són exemples:

- Construir

- Crear

- Pensar

- Raonar

Entre moltes d’altres...

Pau Garcia

Existeix la veritat subjectiva?

La meva pregunta és si existeix una veritat evaluant una situació subjectivament, com per exemple el futbol. Aprofitant que fa poc que hi ha hagut els quatre clàssics m'agradaria remarcar algunes situacions del partits i interpretar-les per cadascun dels equips.

Al primer clàssic. Villa cau a l'àrea del Madrid per culpa de Raúl Albiol. Que és penalti no hi ha dubtes però es mereixia Arbeloa la vermella directa?

La majoria de Barcelonistes evidentment apoiarà al seu equip i dirà que sí que se la mereixia ja que si no hagués fet res Villa segurament hagués marcat. Els Merengues, en canvi, pensaran que no se la mereixia que només era una falta i que Villa fa teatre.

Una altre jugada del primer clàssic ens la deixen Alves i Marcelo. Alves va a robar la pilota i no a fer falta, no arriba i toca el jugador i aquest cau a l'àrea. En aquest cas la pregunta és si és o no és penal.

Uns diran que no ho era i que Marcelo fa teatre, els altres que sí que ho era i que a sobre es mereixia la segona groga.

Aquí deixo més exemples de jugades polèmiques dels partits. Això només és per veure que depénent de com vegis les coses pensaràs que són veritat o no.

Penal sobre Villa:

Penal sobre Marcelo:





Falta d'Arbeloa sobre Villa:





Entrada de Pepe a Alves trucada:





Entrada de Pepe a Alves sense manipular:





Gol anulat d'Higuaín:

La veritat.

És realment cert i real el que veiem? Com ho podem asegurar? Existim? Com sabem que res d'això és un somni?

Tot això són preguntes que assetgen continuament la ment de qualsevol filòsof que vol arribar a coneixer la veritat, o, en cas que no es pogués, a interpretar-la des d'un punt de vista molt pròxim.

Ho llenço al cel perquè cadascú ho interpreti com vulgui.

Aqui un seguit d'imatges que ni són el que realment semblen ni semblen el que realment són:

Totes aquestes "realitats" s'anomenen graffitis ilusoris i no fan més que intentar plasmar una realitat dins una altra.

L'Economia

El nostre objectiu és una gran expansió econòmica del país.

Partidaris del liberalisme econòmic, la presència del estat en el mercat , tal com deia Adam Smith, serà mínima.

Creiem que per el bon funcionament del mercat, cal deixar-lo al seu aire i intervenir només en casos de risc de decreixement.

La nostra política fiscal, jugarà amb les polítiques expansives i restrictives, tot evitan la inflació dels preus. Amb aquestes dos polítiques podruirem un creixement constant, sense altibaixos exagerats, tot i que només seràn utilitzades, com ja em dit, quan hi hagi risc de decreixement.

Tot i això sempre tindrem en ment la postura d'uns alts impostos directes i, sempre que sigui possible, baixos impostos indirectes, provocant el consum i a la seva vegada, poder garantir uns bons serveis públics.

També disposem d'una política contra l'atur, si en algún moment no el podem evitar. Seguint el cami del liberalisme econòmic, enlloc d'entrar en el mercat llençant subvencions a les empreses, nosaltres organitzariem diversos mètodes per combatir-lo, creant llocs de treball. Posarem a disposició el servei per trobar de nou feina, el més ràpidament possible.

Els únics que rebràn subvencions seran: jubilats, persones en atur, persones amb alguna discapacitat que impedeixi treballar, families nombroses i la gent que participi en la natalitat del país.

Al ser un país en expansió, la necessitat de natalitat farà que "premiem" a les parelles que decideixin tenir fills, i a les families nombroses, tot seguint la politica dels països nòrdics.

Creem un país. Activitat 6.

La Justícia.

La nostra justícia es basa, lògicament, en el fet de tractar a cada habitant del nostre país de manera totalment imparcial.

Una justícia "justa", mai més ben dit, és el factor que fa augmentar la confiança per part dels habitants en el poder jurídic. La nostra societat creu que aquesta és la millor manera per fer-lo funcionar.

Tant el seguiment de les pautes que marquen els articles de la nostra constitució, com la "imposició" dels Drets Humans, seran irrefutables, conduint l'ètica i la moral dels ciutadans, per el millor camí possible.

Desde un principi, tota persona tindrà uns drets pel sol fet de nèixer, els quals seran respectats en tot moment.

La justicia és un valor més, però aquest és el més important per complir les normes.

No només en l'ambit jurídic, partidaris de la justicia social, lluitarem per els mes desfavorits, creant proteccions per aquests. A diferència de la justícia jurídica, la justícia social ha de desenvenar-se els ulls per poder veure la realitat, per la qual lluitarem perque sigui la millor possible.

En el camp de la legitimitat, la qual garanteix que la nostra institució té el dret a exercir el poder que l'hi ha estat otorgat. Aquesta legitimitat que té el nostre poble envers nosaltres, mostra una conformitat devant del nostre mandat i a la nostra justícia. Per cumplir la legitimitat cal que tota la nostra constitucio sigui justa, vàlida i eficaç.

Creem un país. Activitat 9.

La utopia



El nostre estat perfecte, que lògicament és un estat impossible d'aconseguir, és un estat sense racisme, ni diferències de gènere. Un territori sense catàstrofes naturals. Un país on la gent tingués confiança amb la gent del seu voltant i que al marxar de casa es pogués deixar la porta oberta.

Ens agradaria tenir un país que no tingués enemics i una bona relació amb tots els altres

països, desenvolupats i no tan desenvolupats. Fent referència a l'economia, al nostre país no hi hauria una diferència brutal entre els més ric i el més pobre, intentaríem fer que no hi hagués pobresa i que si per qualsevol motiu haguéssim de quedar incomunicats amb l'estranger que poguéssim ser autosuficients. En un país perfecte no hi hauria atur i tothom tindria feina.

La democràcia com a tal ja sembla que sigui utòpica ja que en teoria el poder el té el poble, però com va dir Schumpeter el poder no el té el poble sinó que el poder el té el govern volgut pel poble. Per tant per un estat utòpic podríem demanar una democràcia sense queixes on tohom participés en el poder polític i siguessin comprensius encara que no estiguessin d'acord amb les decisions del goven central.

Creem un país. Activitat 8

Cultura.
La cultura és un aspecte imprescindible per poder formar un país decentment desenvolupat, ja que l'alt índex d'analfabetisme és un dels causants i agreujants del subdesenvolupament. Així doncs, hem decidit augmentar el nombre d'infraestructures destinades a la cultura, tals com escoles, biblioteques, teatres, cinemes...
Un altre aspecte a tenir en compte és la promoció de la llengua autòctona per fer-ne la llengua primària al país, però, a part, també fomentarem el plurilingüisme i la influència estrangera, evitant al màxim les pèrdues de cultura pròpia, però.
El pilar central de tota cultura és l'educació, així doncs, l'escolarització serà obligada dels 3 als 16 anys, o el que equivaldria a de P-3 a 4t d'ESO. El sistema d'ensenyament serà semblant al dels països nòrdics, ja que considerem que són un bon exemple de país en tots els sentits, però sobretot en educació, amb un ensenyament educatiu i alhora disciplinari però sense recórrer a la coacció.
Un cop acabat l'ensenyament obligatori, oferim gran varietat de recursos tals com batxillerats, cicles de grau mitjà-alt i posteriorment universitats especialitzades en branques específiques.
La majoria d'escoles i universitats són públiques, amb la qual cosa l'aportació econòmica de la família és molt petita, però també s'hi han establert empreses educatives privades, on l'educació sol ser més especialitzada a cada alumne.
Tot i així, una escola pública mai imposarà la seva ideologia, però en les universitats sí que és possible que un professor expliqui basant-se en la seva postura ideològica.

Creem un país. Activitat 1

Arribem al nostre nou país.

Abat Francesc el Pacificador, gran cap de l’exèrcit més poderós del món actual, es decideix a iniciar un periple a través de l’Orient Pròxim fins les portes de Xina. La finalitat d’aquest viatge no és el simple fet de conquerir, sinó el de solucionar els múltiples problemes socials i polítics que assetgen gran part del continent. De camí cap allà, ens topem amb una gran extensió verge prop de la Índia.
És una regió inexplorada, completament diferent al país del qual provenim, així que se’ns acut fundar una nova organització social-política. És a així com decidim crear un nou país, el país perfecte, dins uns barems estandaritzats.

Creem un país. Activitat 2

Com és el nostre país?

Laicos, el nostre país, és una regió situada al nord de la Índia, just al sud-oest de la gran serralada del Himalaya. Té una superfície d'uns aproximats 250.000 km2. La part més oriental es veu afectada per l'accidentalitat del Himalaya, mentre que la part més occidental pertany a l'enorme desert d'Aràbia. Es tracta d'un país molt fronterer amb tothom: amb la Xina a la part nord-oriental, amb la Índia pel sud, amb Afganistan i Pakistan per l'oest i amb Tadjikistan a la part més nord-occidental. També té influència de dos grans fronteres naturals, com són l'Himalaya i el desert d'Aràbia.
El clima del país és molt variable depenent de la zona on ens trobem. A la part oriental, té un clima propi dels deserts. Als peus de la serralada del Himalaya, sol haver-hi neu perpètua i un fred intens a l'hivern i un estiu bastant suau. A la zona selvàtica, degut a l'intensa humitat, els estius són molt calorosos i pesats, mentre que a l'hivern, tot i que segueix fent bastant calor, les temperatures tendeixen a disminuir bastant.
Aquest país està inclòs en la ecozona Indomalaya, juntament amb la zona del desert, on la fauna i flora no és gaire abundant. Així doncs, més a l'est del país, assetjada pel vulcanisme i les zones de selva frondosa, hi trobem animals com el tigre, el paó, el lleó asiàtic o el voltor bengalí.

El nostre país té capacitat per a bastants habitants, però donat que té una densitat de població bastant petita, calculem que en el nostre hi deu haver prop d'uns 2 milions d'habitants. La població se sol concentrar en els nuclis urbans, els quals es localitzen a la zona compresa entre l'Himalaya i la selva asiàtica, on el clima és més favorable. En aquestes regions, la densitat de població pot assolir xifres de fins a 100 hab/km2. Als afores de les grans ciutats, predominen els petits pobles rurals, on la població a dures penes arriba a 20 hab/ km2. L'esperança de vida, donat que es tracta d'un país nou i encara els habitants s'han d'habituar a l'estil de vida i als afers físics del país, no és tan elevada com a la majoria de països de occidentals. Es pot considerar que oscil·la entre 60 i 70 anys.

(Annex 1)

Segons el gràfic de població, podem observar com la majoria de la població està compresa entre els 30 i els 45-50 anys, amb la qual cosa no és gent gaire vella però tampoc és jove, i donat que la població jove és escassa, doncs això vols dir que d’aquí a poc temps la població esdevindrà molt vella, la qual cosa suposarà una gran càrrega social ja que la majoria de la població no treballarà i per tant, la població activa haurà de pagar més impostos per ajudar a la gent gran. També podem observar variabilitats entre homes i dones, per exemple, el percentatge de gent molt vella (més de 80 anys) és considerablement major en les dones que en els homes. Tot i això, en el grup d’edat entre 19 i 45 anys, hi ha un descens de la població degut a la baixa, però present, mortalitat de dones durant el part.

Bandera

Aquí tenim la bandera del nostre país: Laicos.

Creem un país. Activitat 3.

On viurem

La ciutat on viurem és un dels nuclis urbans més importants del país. Se situa just a la frontera entre el desert d’Aràbia i la selva asiàtica, a l’altura del centre del país. Serà la capital del país, ja que és on es troba la residència del fundador i actual president del país.
Donat que és un nucli urbà bastant important, doncs és un lloc ric en infraestructures socials, tals com escoles públiques, hospitals, centres d’acollida, orfenats, centres psiquiàtrics i geriàtrics... Fins i tot disposem d’una presó, la més gran de l’estat, tot i que està als afores.
Un altre aspecte important és el fet de que hi tenim la seu dels jutjats estatals.
A part d’infraestructures públiques, també s’hi han establert empreses privades, algunes multi nacionals energètiques i industrials tèxtils sobretot.
Els edificis són majoritàriament grups de pisos de mitjana alçada (unes 4 plantes), empreses i oficines tot i que poques són seus hi ha diverses filials de moltes multi nacionals.
A part de la zona més empresarial a la part centre de la ciutat també disposa d’una zona residencial més apartada on predominen habitatges unifamiliars, sovint adossats.
Cal fer esment del fet que tots els edificis, o gairebé tots, han d’estar dissenyats per ser capaços de suportar un sisme de grau mitjà-alt, ja que ens trobem en una zona molt propensa a patir tals accidents naturals.

Els recursos naturals són abundants, donat que ens trobem en una país relativament verge, per tant, zones com la selva presenten gran quantitat de recursos com fusta o els animals per a l’àmbit rural. També disposem de grans extensions amb conreus com l’arròs, la patata, el blat, etc. A la zona més muntanyosa, hi localitzem espontànies mines de ferro, coure i en molt poca proporció, algunes de plata.
La majoria de la població treballa al camp de conreu ja que al ser un país amb tanta extensió, cultivem més del que necessitem i després ho exportem a l'estranger.

La història del nostre país no és molt extensa ja que nosaltres en som els fundadors. Però amb els vint anys que fa que el vam fundar han passat moltes coses, com per exemple que cada cinc anys hi ha votacions per el govern. El primer governant va ser un de nosaltres, el president Manu Caldas. Va ser qui, a part de dirigir el país, es va involucrar en l’economia i amb la relació del nostre país amb els altres països.
Al estar en una zona on sovint hi ha accidents naturals, hem sofert bastants terratrèmols. El pitjor va ser fa 18 anys. Tot just havíem començat a construir els grans edificis d’oficines que tenim quan hi va haver el desastre. Vam tenir sort ja que no tots els edificis van caure però vam haver de lamentar 6 morts dels obrers que estaven treballant en el moment del sisme.

Creem un país. Activitat 4.

Organització política

La idea d’haver de se acceptats per la ONU ens ha fet pensar que el nostre país ha de vetllar per els seus ciutadans i donar-los-hi el dret de decidir qui els governa, per tant el nostre país té un règim democràtic, una república en la qual, cada 5 anys, el nostre president/a i el vicepresident/a, és votat/ada per el poble. Però com a totes les democràcies hi ha inconvenients, per exemple la participació. En la democràcia és molt difícil aconseguir que tothom vagi a votar i que tothom estigui d'acord amb el que surt elegit com a president. És per això que el que surt elegit és perquè l'ha votat la majoria, per tant, és un dels sistemes polítics que atorga més poder al poble.

La participació dels ciutadans en la política afavoreix la seva autonomia i l'estat els ajuda a complir les seves expectatives. Tenim una activa política fiscal centrada en la comoditat dels ciutadans i en el fomentar la natalitat.

Al ser un país de superfície important es divideix en regions o comunitats autònomes. Concretament en dues separades per una línia vertical. Cada comunitat té una capital on hi ha un govern propi. Hi ha comunitats perquè d'aquesta manera és més fàcil d'organitzar el país.

En un principi els impostos eren regulats perquè la gent necessitava bastants diners per construir l’habitatge, però actualment els impostos són relativament alts, per assegurar un bon nivell de vida, i comoditats extra a les famílies amb fills. És una política inspirada en els països nòrdics. La nostra moneda és equivalent a l’euro ja que les monedes dels nostres voltants són totes diferents i el que vol el nostre país és tenir una moneda equivalent als països més desenvolupats.

Com en el govern Espanyol, hi ha conselleries, de Salut, d’Economia on l’expresident Manu Caldes n’és el conseller, d’ensenyament i la d’afers socials i ciutadania. Com és lògic també és necessària una autoritat que eviti robatoris, crims i atrapi als criminals. Tot i així, al ser un país sense gaire antiguitat encara no hi ha molta activitat criminal.

El poder que governa el nostre país és legítim i s’ha legitimat legalment. Els nostres ciutadans han acceptat les lleis perquè s’han creat racionalment i pensant amb el bé comú.

Situació actual d'Egipte

M'agradaria que us quedéssiu amb aquesta frase:
Desde hace 30 años Egipto padece una férrea dictadura del hasta hace días presidente Hosni Mubarak, y al final ha sido el propio pueblo egipcio quien ha dicho: ¡Basta!

Jo us vull demanar que us llegiu aquesta notícia sobre el que està passant a Egipte, Argèlia, Túnez i em digueu si és o no és justificable la revolta que diu el poble.

Enllaç a la notícia.

És ètic o no és ètic?

Creieu que és ètic lluitar? (en general)
Creieu que és ètic lluitar per territoris?
És ètic lluitar per la llibertat i per els teus drets?


Deixo obert pels comentaris i les opinions de l'altre gent.

Realment sabem el que és l'ètica?

Per introduir el tema de l'ètica, he pensat fer una vista ràpida per veure si realment s'entén el que veritablement vol dir "ètica".
Per començar, una breu definició. Així doncs, l'ètica vindria a ser una espècie de jutge dins de cadascú, és a dir, la nostra part de la raó i de la nostra intel·ligència que discrimina una acció bona d'una de dolenta des d'un punt de vista ètic. Per tant, cal diferenciar-la de la paraula moral. Tot i que estan estretament lligades, la segona es refereix més a la manera de fer de cadascú, és a dir, segons com enfoquis la teva ètica actuaràs d'una o altra manera, per tant podem deduir que la moral ve influenciada per l'ètica. Però, ara em pregunto, l'ètica també determinada per la moral?
Sí la resposta creieu que és "Sí", doncs esteu parcialment equivocats. Sí que la moral també afecta l'ètica, però hi ha factors que afecten més notablement la concepció d'ètica. Aquests factors es tradueixen bàsicament en tres: ensinistrament social, pressió social i coacció de l'autoritat, el qual es tradueix en "lleis". La primera és potser una de les més evidents, sempre actuem segons com ens han ensenyat o com imitem els que ens rodegen. La segona pot ser una mica més confusa, potser la que més de les tres, però la que més ens afecta. Aquesta es refereix al que ens insculca la societat, o simplement un grup de persones, en nosaltres, així doncs n'és un exemple el fet d'ajudar als més necessitats.